“Aquest és el nostre crit, aquesta és la nostra pregària: pau al món”. Aquesta inscripció està enregistrada a l'estàtua dedicada a Sadako Sasaki ubicada al Parc de la Pau d'Hiroshima. La seva història és enarborada com a exemple d'esperança per activistes de drets humans i inspira moviments pacifistes arreu del món.

L'estàtua dedicada a la seva memòria va ser erigida el 1958. D'ella sempre pengen grues multicolors deixades pels que desitgen que episodis com els d'Hiroshima i Nagasaki no es repeteixin mai. Amb aquesta senzilla però poderosa acció de plegat de paper Sadako Sasaki es va convertir en un símbol de la pau.

La seva aportació al moviment pacifista és menys coneguda, però no és menys important i inspiradora. Cada grua de paper reflecteix no només l'art de l'origami i la laboriositat de les mans que l'executen, sinó que es constitueixen en una crida urgent, des de la creativitat, a eradicar els conflictes armats.

Autors i artistes de tot el món han fet servir la història de Sadako com a font d'inspiració. El 1969 el poeta rus Rasul Gamzatov va publicar el poema «Grullas», dedicat als soldats del seu país. Per part seva, l'autora canadenca Eleanor Coerr va escriure el llibre Sadako i les mil grues de paper, que s'ha convertit en un clàssic de la literatura juvenil. El 2015 l'artista romanès Cristian Marianciuc va patir una profunda depressió. Com a part de la seva teràpia va començar a doblegar grues, escultures de paper d'intricats detalls que ara formen part d'un projecte artístic que ha quedat documentat al compte d'Instagram.

La història de Sadako ha transcendit les fronteres del Japó. La seva malaltia i mort a una edat tan curta és un relat de les desgràcies de la guerra, però també és una crida a insistir en l'exigència del nostre dret a una pau duradora.